Divendres 3 | 19.00
Palau del Rei Moro
El professor i escriptor Gabriel Magalhães incidirà en les relacions entre els dos territoris. Presentarà el ponent, l’escriptor Sebastià Bennasar, comissari de la Vila del Llibre de Sitges.
Dissabte 4 | 11.00
Mercat Vell
Trobada amb el traductor Pere Comellas, que ha passat al català textos de molts autors de la lusofonia africana i que és membre del Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades. Ens explicarà la importància de poder conèixer l’Àfrica a través d’alguns autors cabdals de la lusofonia que ell ha traduït al català.
Dissabte 4 | 12.30
Mercat Vell
A càrrec del comissari del festival, Sebastià Bennasar. Què tenen en comú Ignasi Ribera i Rovira, Josep Pla o Jordi Campoy? Que tots ells al llarg dels darrers cent vint anys han escrit i ambientat les seves obres en algun indret de Portugal. No són els únics. Més de 40 títols de la literatura catalana tenen com a escenari Portugal.
Dissabte 4 | 17.00
Palau del Rei Moro
Eduarda Dionísio va ser escriptora, docent, assagista i una de les veus més compromeses amb l’esquerra i amb una nova manera de veure el món. Impulsora de la Casa da Achada i de la Fundació Màrio Dionísio, la seva pèrdua enguany deixa un buit molt important d’omplir. La casa da Achada, la seva coral i els seus espais varen ser sempre un lloc de trobada i refugi per als catalans residents a Lisboa. Anna Cortils, creadora del Casal Català de Lisboa i membre fundadora de la revista Capicua, i Bertran Romero, reten homenatge a Dionísio.
Dissabte 4 | 18.00
Palau del Rei Moro
Repassarem la trajectòria literària de l’escriptor Jaume Benavente i especialment la relació de Portugal i els territoris de la lusofonia en la seva obra, amb motiu de la reedició de Camps de Lava i Masurca de Praia. Benavente ha escrit, entre d’altres, Viatge d’hivern a Madeira; Llums a la costa; Dietari de Porto i les dues novel·les esmentades i ara reeditades, ambientades a Cap Verd.
Dissabte 4 | 19.00
Palau del Rei Moro
Aprofitarem la traducció al català de dos llibres ben recents de la poeta Florbela Espanca per debatre amb els seus traductors, Juli Capilla i Àlex Tarradellas, sobre la importància de la seva figura. L’espectacle poètic i musical en què es presenten textos seus en català i portuguès acabarà de donar la justa mesura de la immensa importància de la poeta.
L’acte finalitzarà amb un espectacle poètic i musical, a partir dels textos de Florbela Espanca, amb Rita Custódio, Aina Girbau, Carme Canet i Ferran Cullell.
Diumenge 5 | 11.00
Mercat Vell
Conversa amb el professor i traductor mallorquí Gabriel de la S. T. Sampol, un dels artífexs de la traducció al català del Llibre del desassossec, de Fernando Pessoa. I és que l’home dels heterònims no podia faltar en aquesta trobada, perquè la literatura contemporània europea no s’entén sense Pessoa.
Diumenge 5 | 12.30
Mercat Vell
Per commemorar el 100+1 anys del naixement de José Saramago i el centenari de Natália Correia, reflexionarem sobre algunes de les seves idees més polèmiques i interessants, com per exemple l’iberisme. Ho farem amb el professor Víctor Martínez Gil que, a més, ha traduït alguns llibres de Saramago, i amb l’escriptor Francesc Ponsa.
Diumenge 5 | 17.00
Palau del Rei Moro
El 2011, el programa L’Hora del Lector va fer una llarga entrevista amb l’escriptor António Lobo Antunes, una de les referències ineludibles de la literatura portuguesa contemporània. El vídeo és una lliçó de literatura, de periodisme i de vida.
Diumenge 5 | 18.00
Mercat Vell
Parlarem a Sitges amb la il·lustradora i escriptora Joana Estrela, autora de la novel·la gràfica Pardaleta, Premi Llibreter 2023 d’Altres literatures Infantils i Juvenils. Aquesta novel·la gràfica ens apropa una història sobre canvis en l’adolescència, sobre la descoberta de la pròpia identitat en un moment de moltes preguntes amb respostes molt confuses, i ens parla, sobretot, de l’amor. Un llibre que ens interpel·la directament amb una sensibilitat natural i primària; la transparència dels sentiments que hi apareixen ens aproparan a una història on l’amor, tan abstracte i de vegades tan incomprensible, ens acompanya en l’aventura de créixer. Una història que reivindica i dona visibilitat a l’amor LGTBIQ+.
Diumenge 5 | 19.30
Palau del Rei Moro
Tancament del cicle. El compositor i escriptor Jordi Campoy ens porta la seva novel·la La cantant de fado a ritme de música. Un concert per posar el punt i final, amb aires de Portugal, a la tercera edició de Sitges, Vila del Llibre.
Les relacions culturals entre Catalunya i Portugal fa poc temps que s’han establert d’una manera regular i profitosa. Fins ara, i sobretot al llarg del segle XX, han estat les persones les que s’han responsabilitzat sobretot de buscar aquests punts de trobada, molt més que no pas les institucions o les administracions. La fosca història del segle XX a la península Ibèrica, amb dues llargues dictadures –la de Franco a Espanya i la de Salazar i Marcelo Caetano a Portugal–, i tots els processos de descolonització africana, tampoc no va permetre una relació ferma entre aquests dos pobles ibèrics, entre altres coses perquè el franquisme espanyol pràcticament bandejava l’existència dels Països Catalans i la resta de nacionalitats històriques de l’estat espanyol.
A la tasca inicial dels creadors de ponts culturals com el pioner Ignasi Ribera i Rovira, que a més de donar a conèixer el bo i millor de la literatura portuguesa de l’època a casa nostra va ser el creador del Casal Català de Lisboa el 1909 o de les classes de català a la capital portuguesa un any abans, se li han d’afegir grans noms que fan de pont entre els dos territoris, com puguin ser els de Manuel de Seabra o Fèlix Cucurull. Al primer (amb la col·laboració incansable i mai prou valorada de la seva dona, Vimala Devi), li devem els diccionaris català-portuguès i portuguès-català. Al segon, un dels assaigs cabdals d’aquestes relacions: Dos pobles ibèrics, del 1967.
El que alguns anomenen la fascinació atlàntica, això és, una passió gran per Portugal, la seva gent i la seva literatura, ve de lluny i ha abastat plomes tan diferents com la de Josep Pla, Gaziel o de forma molt més coetània Jaume Benavente, que hi ha ambientat novel·les, dietaris i llibres de viatges. Són la punta de llança de la més de quarantena d’escriptors en llengua catalana que han ambientat alguna de les seves obres a Portugal o que han creat personatges portuguesos per a les seves novel·les, com l’inoblidable Celso Mosqueiro, el detectiu creat per l’enyorat Antoni Serra, l’única persona capaç d’haver incorporat quaranta pàgines extra a la versió castellana d’Os Maia, d’Eça de Queiroz i que ningú no se n’adonés. A tots ells, s’hi han de sumar, evidentment, els traductors i traductores que amb la seva feina ens han acostat el bo i millor de la literatura portuguesa i, per extensió, la de la lusofonia. Per això serà tan just, i a la vegada necessari, que el cicle dedicat a Portugal els atorgui el protagonisme necessari, començant per Pere Comellas, que a més s’ha especialitzat en els darrers temps en escriptors africans en llengua portuguesa com Mia Couto, José Eduardo Agualusa i tants d’altres; i continuant per Àlex Tarradellas i Rita Custódio, una parella catalano-portuguesa que ha fet de la traducció entre el català i el portuguès i a la inversa no només una forma de vida, sinó també tota una forma d’entendre la vida.
Per descomptat, en un programa com aquest, que no hauria estat possible realitzar sense complicitats evidents com la del Consolat de Portugal a Barcelona, hi havia d’haver espai per a les descobertes i les reivindicacions. En un moment d’avanç constant de l’extrema dreta arreu del món, és imprescindible reivindicar la figura d’Eduarda Dionísio, una dona extremadament compromesa amb la cultura, sí, però també i molt especialment amb l’educació i la llengua. La seva feina d’obertura de ments i de consciències ha estat fonamental durant diverses generacions a Portugal i també a fora, com ens recordaran dues persones que la van conèixer essent catalans a Lisboa i trobant a la Casa da Achada, la seva fundació, un refugi i un espai on créixer i continuar teixint complicitats.
Lògicament, no hi podien faltar els grans noms: António Lobo Antunes, José Saramago, Natália Correia, Florbela Espanca i Fernando Pessoa, entre d’altres, agafaran presència a Sitges i la seva literatura omplirà el Mercat Vell per oferir saba nova a les relacions entre dos pobles ibèrics que, necessàriament i per molts anys, s’hauran d’entendre amb les paraules. Per molts anys.
Dissabte 4 | 13.00
Palau del Rei Moro
Un viatge de l’exterior cap a l’interior on els ponents Pemi Fortuny, excantant de Lax’n’Busto, i Yasmina Cánovas, escriptora i activista, nominada al Premi Nobel de la Pau 2024, expliquen les seves vivències, des de l’any 2003, cercant moviments de justícia social i, especialment, d’emancipació de la dona. Han format part d’experiències amb Leymah Gbowee, que va acabar amb la guerra civil a Libèria; amb les dones màgiques de la República de Palau a Oceania; la revolució femenina d’Iran i moltes més que han ajudat Yasmina Cánovas a escriure la trilogia de novel·les Muta, Renace i Vive.
Dissabte 4 | 17.30
Mercat Vell
Diàleg entre els escriptors Cristina Pino i Manuel Gris al voltant de les seves novel·les La pàgina en blanco de Alexa i 5 vocales, respectivament, que mitjançant els seus personatges i les seves trames tracten temes com l’encaix social, la por a la solitud i al rebuig, els problemes mentals i la seva estigmatització o la insatisfacció permanent.
Diumenge 5 | 17.00
Mercat Vell
L’experta en manga Ladymangahep i l’escriptor Josep Rodríguez ens parlen d’aquest fenomen literari mundial que va saltar del manga a la literatura convencional i a les sèries de televisió. En parlaran a partir de l’èxit de Mentre durin les espelmes, primer BL català, i de la seva continuació, Mentre el cel no ens reclami, que Rodríguez ha publicat a Voliana Edicions.
Dissabte, de 10.00 a 20.00 | Diumenge, de 10.00 a 19.00
Adesiara Editorial | Àgilment | Albertí Editor | Artèria, Galeria-Llibreria d’Art | Caballo Regalado | Cossetània Edicions | Edicions del Pirata | Edicions Xandri | Editorial Alpina | El Cep i la Nansa | Grup d’Estudis Sitgetans | Julia Fernández | Lapislàtzuli Editorial | Lletra Impresa Edicions | Llibres del Delicte | Manu, José Ramón, Cristina, Vanessa y Gabi | Neret Edicions | Nuri R. Marinel-lo | Ònix Editor | Quiosc de l’Alba | Shackleton Books | Sudest Consultoria Social | Voliana Edicions
Diumenge 5 | 12.30
Palau del Rei Moro
Espectacle musical i poètic al voltant de l’obra i els versos de Federico García Lorca, que inclourà una jam poètica i temes propis de Glòria Díez, creadora de l’acte. Hi posarà la música i la veu el guitarrista José Antonio Ramírez Pedraza.
Dissabte 4 |
11.00 – 13.30
16.00 – 18.30
Plaça de l’Ajuntament
Una mica d’aigua, fibres vegetals, un sedàs, barrina que barrinaràs, premsa aquí, premsa allà, ho posem a assecar i TXAS: hem fet paper! En aquest taller dels Sastres Paperers, aprendrem de manera lúdica, pràctica i didàctica, mullant-nos les mans, com fer-ne, artesanalment, de paper.
Dissabte 4 | 12.00
Espai Culltural Pere Stämpfli
Ada Jiménez ens convida a cantar. Durà a Sitges cançons per als nadons i la mainada recollides al seu llibre Pètals de dia/Pètals de nit (Excellence Editorial). 12 cançons de dia, de joc i moixaina, per despertar emocions; i 12 cançons de nit, per aclucar els ulls i obrir el cor.
Diumenge 5 | 11.30
Espai Culltural Pere Stämpfli
Montserrat Cuadros ha escrit, amb il·lustracions de Nina Bach, una història per posar en valor la importància de l’aigua per a l’ecosistema i per a la vida amb l’objectiu de fer que la mainada prengui consciència del seu valor i del seu vincle directe amb el canvi climàtic. Un contacontes i un taller educatius, alineats amb l’Agenda 2030 i els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) que permet a la mainada aprendre, tot divertint-se. “La llegenda de l’aigua de la vida” ha estat publicat dins el segell Edita de l’editorial El Cep i la Nansa
Diumenge 5 | 12.00
Plaça de l’Ajuntament
Amb l’ajuda de l’artista Mercè Pedraza de La Tecla Gràfica, ens introduirem en el món del lettering, l’art de dibuixar les lletres. Un art de ressonàncies medievals, de quan els monjos copistes feien filigranes amb les lletres capitulars. Un taller per a tota la família del qual en sortirem amb una llibreta decorada per nosaltres mateixos.
Diumenge 5 | 17.00
Espai Culltural Pere Stämpfli
Diu que diuen que l’escombra netejadora de la bruixa Polida, cansada, esgotada i fastiguejada de fer sempre la mateixa feina, va aconseguir un dia canviar el seu destí. Ens ho explicarà Mercè Climent, bruixa contacontes, mentre ens ensenya a fer una poció.
Dissabte 4 | 12.00
Català
Diumenge 5 | 11.00
Castellà
Diumenge 5 | 12.00
Català
Cal reserva prèvia a www.museusdesitges.cat
Dissabte 4 | 17.00
Castellà
Dissabte 4 | 19.00
Català
Diumenge 5 | 17.00
Català
Diumenge 5 | 19.00
Castellà
Cal reserva prèvia a comunicacio@viladelllibre.cat