De premis, llibres i paradisos
Diu el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans que un premi és un “do que es confereix públicament en reconeixement d’un mèrit o per a encoratjar algú”. Els premis literaris són una bona ocasió perquè els llibres premiats i qui els han escrit treguin el nas als mitjans de comunicació i ocupin un espai. Quan qui ha escrit una obra rep un premi, se li reconeix un mèrit i segurament se l’encoratja a seguir fent-ho. I també els lectors ens sentim encoratjats a donar un espai a l’obra guardonada. Llegint una obra premiada hem fet descobertes, ens hem reconciliat amb autors i autores (i segurament hem pensat que alguna no ens feia el pes o ens ha avorrit…).
De premis literaris n’hi ha de moltes menes: a obres inèdites i a obres publicades, a obres que s’ajusten a un gènere o a una temàtica, convocats per una entitat o per una editorial… Des de l’any 2000, el Gremi de Llibreters de Catalunya ha pres un lloc en aquest àmbit i premia una de les obres publicades durant l’any anterior. Amb el temps, a la categoria de millor llibre de literatura catalana se n’hi han sumat d’altres: millor llibre d’altres literatures, millor àlbum il·lustrat i, darrerament, el millor llibre de literatura infantil i juvenil de literatura catalana i el millor llibre de literatura infantil i juvenil d’altres literatures.
Els Premis Llibreter 2018 treuen també el nas a la Vila del Llibre de l’Escala en una conversa a tres que mereix sens dubte un espai. D’una banda, Eva Baltasar, l’autora de Permagel, millor llibre de literatura catalana; de l’altra, Aniol Rafel, d’Edicions del Periscopi, que han publicat l’obra de José Eduardo Agualusa, Teoria general de l’oblit, millor llibre d’altres literatures; i finalment, un representant del Gremi de Llibreters.
El fet de rebre el premi no és suficient per encoratjar-vos? Doncs deixem que ho facin les paraules del jurat. «El jurat atorga el Premi a Permagel per ser una obra valenta, desinhibida i arriscada. Pel llenguatge emprat, amb una clara influència poètica que fa servir imatges i comparacions impossibles que superen la realitat. Per la forma de narrar l’evolució de la protagonista que, al contrari del que indica el títol de la novel·la, aconsegueix esquerdar i fondre el que l’empresona». Pel que fa a la Teoria general de l’oblit, «el jurat atorga el Premi a aquesta obra per la manera com l’autor aconsegueix desdramatitzar fets, situacions i comportaments punyents de la història d’Angola a través de la creació d’un to i una estructura que connecta amb el lector des de la primera pàgina. Aquesta obra coral retrata l’absurditat de l’existència humana i el poder de l’atzar en les nostres vides, amb un tema de fons que ens sacseja íntimament: la por a l’altre».
Sovint es recorda que Jorge Luis Borges va imaginar el paradís com una gran biblioteca. I no som poques les persones que hi estaríem d’acord. Aquest mes de febrer, a la Vila del Llibre de l’Escala ens atrevim a obrir sucursal del paradís per reconèixer el mèrit de tots els que intervenen d’una manera o d’una altra en el món del llibre i per encoratjar tothom a gaudir-ne.
