Quan somiar és un exercici de realitat
La dona que somiava mariatxis és tota una declaració d’intencions literàries.
Escrit per l’Assumpta Mercader i editat per Voliana Edicions, és un recull de 27 contes que, en un marc de normalitat aparent i quotidiana, s’endinsen –amb humor– en la complexitat i en l’absurd de les relacions humanes amb un llenguatge fresc, senzill i irònic. La seva autora es defineix com una apassionada per la paraula: «Dic, explico, interpreto i invento històries…. M’agraden els bons arguments que trobo en els relats moderns i en els clàssics. També gaudeixo descobrint rondalles i llegendes que ens arriben de temps passats». L’Assumpta hi serà a #CerveraVilaDelLlibre el Dissabte a les 19h (Carrer Major, 113) per explicar les motivacions d’una obra tan real com és la mateixa vida. Aquí, un petit avançament:
Quina ha estat la font d’inspiració de la teva obra?
No em centro en un tema concret i podria dir que qualsevol cosa pot convertir-se en una font d’inspiració: un gest, una imatge, una conversa sentida sense voler, una notícia, un somni… detalls que sovint em deixen perplexa i que són la llavor dels contes que creixen dins del meu cap.
Què ha estat el més difícil del teu procés creatiu?
El més difícil ha estat escollir un títol. El meu editor ha aguantat estoicament els meus dubtes.
I ara què?
Ara toca fer promoció i seguir escrivint. Sí que hi ha projectes, hi estic treballant però és massa d’hora per dir res!
