Escriure a 200 mans
La co-creació literària és un gènere en si mateix. Tan complex com apassionant i inesperat. Si no, que s’ho diguin a Jordi Villacampa, l’alma màter de La nena que volia ser la luna de Pàges Editors, que va canalitzar les ‘ansies’ literàries de noranta-sis nens i nenes de quatre a tretze anys de diferents escoles de Lleida que feien l’activitat extraescolar de teatre.
El diumenge 23 a les 13h «La nena…» es converteix en contacontes a la Plaça Major de #CerveraVilaDelLlibre. Parlem amb el Jordi de com ha estat una feina a 200 mans!
Com va ser el procés de disseny de l’obra i participació dels nens?
Tot va començar amb una idea: que els alumnes que tenia a l’activitat de teatre poguessin redactar un únic conte sota el títol «La nena que volia ser la Lluna». Aquell any tenia la sort que tenia molts grups de diferents edats des dels quatre fins als tretze anys i pensava que seria molt interessant la unió dels diferents nivells d’imaginació i creativitat que poguessin oferir aquells i aquelles que volguessin participar per escriure i dibuixar la història.
Aprofitant els assajos de les classes de teatre aquells i aquelles que volien podien agafar la «llibreta verda» que els portava i escriure o bé dibuixar el conte. Jo hi posava el títol, els nens i les nenes la imaginació i l’escriptura. Podien escriure o dibuixar el que volguessin, jo no en filtrava res. I d’uns a altres anava viatjant la llibreta, de grup en grup, d’escola en escola on hi feia l’activitat
Quines diries són les claus per motivar l’amor per la lectura i l’escriptura dels més petits?
Crec que per motivar l’amor per la lectura, com per qualsevol altra cosa, és que l’educador tingui passió i amor per la mateixa. Si un és amant del que ensenya o s’il·lusiona amb el projecte que vol tirar endavant amb el seu grup ja siguin infants, joves, adults o gent gran, el grup estarà al seu costat i s’il·lusionarà i treballarà amb amor i passió per allò que facin. Aconseguir tirar endavant un projecte comú com aquest conte amb la motivació i amor suficients perquè allò que feia amb el grup s’assolís era el que intentava transmetre en les sessions.
Com va néixer la connexió literatura-teatre del teu projecte?
Un cop Pagès Editors va confiar en tirar endavant l’edició del llibre vaig decidir que un grup de tercer i quart de primària que portava a l’Aula Municipal de Teatre de Lleida poguessin presentar a final de curs una adaptació teatral del llibre creada per ells i elles. De fet, els nens i nenes d’aquest grup van ser els primers que van conèixer la història de «La nena que volia ser la Lluna» abans que sortís publicada. Els hi vaig llegir a classe i després de la bona resposta que va tenir el grup vam preparar-ne l’adaptació teatral. Vam començar improvisant els paratges que ens van semblar més rellevants del llibre i a partir d’aquestes improvisacions dels alumnes vaig escriure’n l’adaptació que vam presentar a final de curs.
L’escriptura des de la infància ens explica de forma més senzilla i humana allò que l’adulta potser ho intenta disfressar amb bonics termes i expressions.
El llibre tracta temes de molta duresa com el càncer o la mort…. Què aporta la mirada del nen al tractament literari d’aquestes temàtiques?
Humanitzar-ho tot més i parlar dels temes pel seu nom i sense embuts. L’escriptura des de la infància ens explica de forma més senzilla i humana allò que l’adulta potser ho intenta disfressar amb bonics termes i expressions. Al tractar aquesta temàtica vaig decidir que els drets d’autor d’aquesta edició anirien per AFANOC, Associació de Nens amb Càncer.
Durant tota l’entrevista, el Jordi comenta que la participació dels infants va ser excel·lent: «des de bon principi es van animar a crear un conte col·lectiu on nens i nenes de diferents edats setmana rere setmana durant tres mesos que va durar el procés d’escriptura s’interessaven molt sobre com avançava la història». De fet, no vol deixar de recordar quins són els protagonistes d’aquest projecte: «el més sincer agraïment a tots els nens i nenes que van deixar en forma de dibuix o lletra el seu granet de sorra per a crear aquesta història tan entranyable».
